I és com un joc..
Últimamen no sé qem passa, no sé qi sóc. No tinc res clar.
Un dia puc ser la noia més feliç del món i el dia següent creure’m la més desafortunada. Faig les coses sense pensar, sense parar-me a pensar si el qe faré sortirà bé o val la pena. Ni mig segon, ho faig perqe sí sense motiu algun. Ho faig i quan està fet me n‘arrepenteixo com sempre, llavors es quan de veritat ho faig,ara qe no cal,qe tot està fet..llavors mentra la venada de pensar. De pensar si realment allò valia la pena, si valia la pena sacrificar-se daqesta manera i haver dit exactament aqelles paraules i no unes altres. Però ara ja està,ja està fet i sé qe m’encantaria tornar enrere com mltes vegades però també sé qe la vida és aixi. És com un joc on hi arriesgues tot el qe tens i més tard ho perds. Penses qe potser no has triat la millor opció i qe hauries d’haver esperat el pròxim torn. Però aixi és la vida com qualsevol altre joc on sempre guanya el més fort i perd el més fràgil. L’únic qe tinc clar es qe no sé quan em toca mi ser la forta i guanyar alguna vegada en aqet joc..
-L.
vilo512 dijo:
mayo 23, 2009 a 2:39 pm
Un joc… m’agrada més el monopoly, que no té conseqüències reals… la veritat és que sí.